Els jocs de la fam

Estimats pares i mares,

En primer lloc, bon any a tots! I en segon, volia recomanar-vos una pel·lícula molt interessant i que, de segur, us farà reflexionar. El títol ja l’haureu sentit als vostres fills perquè no fa molt des de l’estrena: “Els jocs de la fam”.

Aquesta és una pel·lícula basada en el llibre de l’autora Suzanne Collins, el qual he tingut l’ocasió de llegir gustosament malgrat que haja sigut a l’espanyol.

Centrant-nos en la pel·lícula, aquesta s’ambienta en una societat moderna i tecnológica encara que l’estil o mode de vida que podem vore-hi és una mica tradicional.

Ens trobem als Estats Units d’Amèrica, dividits en 13 districtes i cadascún d’ells representa una activitat econòmica (mineria, joieria…). Encara que hi haja 13 districtes, un d’ells, el 13, es troba desolat i arrasat pel Capitolio (ciutat capital que domina tots els districtes). Aquest districte s’havia revelat contra les injustícies que el Capitolio oferia i havia sigut reprimit a la força, destrossant el districte sencer. D’aquesta manera, el Capitolio va idear “els jocs de la fam” basats en una lluita a mort de la resta de districtes que hauran de sacrificar dos dels seus joves (un xic i una xica). La finalitat d’aquests jocs, que tot el món ha de vore a la televisió quan es fan, és la de mostrar als districtes el poder que el Capitolio té perquè cap dels districtes seguisquen l’exemple del 13.

Comptat i debatut, la protagonista, Katniss, es veu envolta en els jocs per defendre la seua germana menuda i, amb molta avidesa, haurà de sobreviure a nombrosos perills que, de veritat, t’atrapen a la pantalla.

Personalment, d’aquesta pel·lícula i del llibre, extrac una gran crítica a la realitat nostra: aquells que reivindiquen les injustícies i els seus drets, són reprimits i castigats severament. Per això, m’agradaria que la véreu i reflexionàreu sobre tot el que patim a l’actualitat perquè aquesta pel·lícula, a més de tindre una bona trama, té una bona crítica.

NORMAL O EN CATALÀ?

Per a començar, cal dir que, malgrat que tots els habitants de la Comunitat Valenciana hem estudiat alguna vegada l’assignatura del valencià, tots tenim interioritzat al nostre subconscient el prejudici lingüístic, és a dir, una opinió no raonada sobre el valencià (o català).

D’una banda, com que moltes poblacions estan castellanitzades, com la meua (Elx), els seus habitants empren la llengua castellana en tots els àmbits d’ús i, per això, es produïx l’anomenada diglòssia, és a dir, el fet de creure que una llengua és millor que altra.

De l’altra banda, també trobem el pensament que l’ús del català porta a l’esquena càrrega ideològica i revindicativa i, per això, està reduint-se únicament a l’ambit d’ús familiar i açò és l’explicació que el català és una llengua minoritzada.

Comptat i debatut, hauríem de reflexionar sobre aquest tema i tractar d’evitar tindre aquest prejudici, el català, com el catellà, és una llengua i, per tant, és una cultura que no hem de perdre.

Bloc recomanat

Hola pares i mares,
   Com ja sabeu, ahir vam triar el llibre que els vostres fills i les vostres filles hauran de llegir per a la setmana d'abans de Nadal. El llibre és Te deix, amor, la mar com a penyora i, sincerament, espere que vos agrade. Ja m'informareu de com ha estat.

   A banda d'açò, m'agradaria recomanar-vos un bloc, el qual pertany a la meua núvia i a una de les seues amigues. Elles estan fent un treball informatiu sobre la importància que té l'hàbit de la lectura en les nostres vides, i molt més, en les vides dels nostres xiquets i xiquetes. 

   La lectura és un recurs molt important per al desenvolupament de la creativitat. A més a més, és una destresa que els acompanyarà la resta de les seues vides i, per això, quant més prompte comencen a tindre aquest hàbit, millor serà per al seu futur. És aquesta raó el motiu de l'elaboració del bloc a on es recomanen lectures i una varietat de consells que caldria que en tinguérem en compte.

   Per últim, el bloc s'anomena "Pequeños pero GRANDES", i ací teniu l'adressa:
http://eduinfantilconnosotras.blogspot.com.es/

Reunió amb els pares i mares

Hola pares i mares dels alumnes, a aquestes alçàries del curs m’agradaria fer una reunió amb vosaltres i també amb els vostres fills i filles. A la reunió triarem un llibre que els alumnes hauran de llegir i qui millor que ells mateixos per triar-ne un. Vos explique per què vull fer-ho així:

            La setmana pasada, vaig asistir a una conferència que va realitzar Carme Riera a la Universitat Politècnica d’Alacant. La conferència girava al voltant de una pregunta “Adèu a la literatura?”, llavors, açò m’ha fet reflexionar sobre la importància de la literatura en les nostres vides i amb aquest text m’agradaria que també vosaltres reflexionàreu sobre aquest.

            Per a començar, dir que Carme Riera és una autora molt prestigiosa, que porta a la seua esquena nombrosos premis per tota la seua obra, una obra molt extensa i diversa, escrita al català. Premis com la Creu de Sant Jordi al 2000 o el premi Ramon Lull al 2002. També, dir que la seua obra ha sigut traduïda no únicament al castellà, sino que ha sigut traduïda a molts idiomes com ara l’italià, l’anglés…

         Carme va donar-nos diversos arguments sobre la notable pèrdua de l’ús de la literatura. Abans, en èpoques passades, s’empraven cites literàries per a dotar de retòrica els discursos polítics. També, a l’àmbit literari, es contaven els mals que la pàtria patia, com per exemple diversos poemes referits a la pèrdua de les colonies d’Amèrica. Per això, la literatura és l’origen d’una nació, és la identitat de cada habitant, és un lligam entre nosaltres i la nostra nació. Ací teníeu un exemple: quan parlem del Quixot, tots sabem que és de la nostra cultura, el mateix passa amb els anglesos quan parlen de l’obra de Shakespeare. Això és identitat.

            A més a més, la literatura ens serveix per expressar la nostra denúncia de la realitat, la nostra  crítica als mals que patim actualment. Potser la literatura haja perdut importància en nostres vides, però no és un adèu a la literatura. Encara hi ha gent a qui li agrada emprar-la per a les seues vides i ara que gaudim d’una extensa gamma de recursos tecnològics, hauríem d’aprofitar per a transmetre la cultura literària.

            Com he dit abans, farem una reunió en la que vos exposaré cinc adaptacions de llibres d’aquesta autora que he triat d’acord amb l’edat dels nostres xiquets i, finalment, en triarem un entre tots. Escoltarem el que els alumnes preferixen, ja que són ells els que el llegiràn i la motivació és molt important.

            Com a conclusió, dir-vos que esta reunió tindrà una durada d’uns quaranta minuts perquè sé que tots esteu molt ocupats, però m’agradaria que tots assistíreu i aportàreu vostra opinió. He triat el pròxim dijous, dia 22, a les 20.30 hores per a fer-la, espere que a tots us vinga bé. De totes maneres, gràcies per la vostra atenció.

Bon dia pares i mares dels meus alumnes, he trobat un vídeo sobre l’educació infantil que m’ha paregut interessant i que m’agradaria recomanar-vos i vos diré perquè.

Per a començar, m'ha cridat l'atenció l'entusiasme que el professor d'infantil que ix al vídeo posa amb els seus alumnes, totes les activitats que té proposades perquè els xiquets y les xiquetes puguen interactuar entre ells mateixos. Al vídeo s'hi fa present l'ideal de passar-s'ho bé a classe d'apreciar als alumnes i comprendre'ls, perquè encara que tingues un títol que t'acredite com a mestre, això no vol dir que sigues un bon mestre i estic totalment d'acord amb esta afirmació.

També estic d'acord amb el que diuen de que la societat vol professors genials, brillants, però això és molt difícil. Un estudiant a veterinari, fa moltes més pràctiques que un estudiant de magisteri. Per això, quan el veterinari comencé a treballar tindrà molta més experiència que quan ho faça un mestre.

Bé, m'ha resultat una mica utòpic el vídeo. M'explique: tots els professors que ixen a les entrevistes són “apassionats” del magisteri, és a dir, a tots els torna bojos el seu treball, a tots els agrada exercir la docència, ara bé, n'hi han molts professors, competents o no, cada individu té la seua opinió,  que van a classe perquè han d'anar-hi per guanyar-se els diners, solten el que pensen que cal soltar (teoria) sense tindre en compte que hi han molts dels alumnes que no són brillants i que els costa una mica més entendre la matèria. Jo espere no tornar a trobar-me un d'estos i, per supost, no ser com un d'ells quan exercisca.

Com a conclusió, jo espere que els meus alumnes em facen reflexionar i em facen millorar com a mestre, són els i elles qui viuen amb mi tots els dies i per això saben el que faig bé i saben en el que puc millorar.

http://www.tv3.cat/videos/3928590/Ser-mestre-com-i-per-que

Presentació

   Estimats pares i mares, vos escric aquesta entrada per donar-vos la benvinguda al curs acadèmic 20012/2013.

   Per a començar, em diuen Adrián i sóc el tutor dels vostres fills. Tinc l’esperança de que aquest serà un bon curs tant per als alumnes com per a mi i m’agradaria mantenir-vos informats amb les entrades d’aquest bloc.

   Espere que disfruteu amb les recomanacions que hi faré i, si no esteu d’acord amb qualsevol cosa, vos invite a que me’l comuniqueu.

   Gràcies i una salutació,

            El professor Adrián.